El joc de l'oca

Al final és relativament fàcil i sencilla l’existència.
La sencillessa és dura de païr, potser per qué és crua i simple.

El parany es converteix en pany i només cal intruïr la clau
klak klak i és obert quasevol misteri:
La clau, la desconfiança. L’estança, la solitut. L’engany, la sort.

Humiltat, animalons, humiltat.

Cap ni una de les bésties d’aquests mòm estem segurs enllòc, som cegues als instints dels altres i no sabem res més que costums servils a la cura per sobreviure. Rituals que els de la nostre especie ens han transmés per tal de tenir prou temps com per a perpetuar-se. Aliat caduc com el còs, l’esperança i la il.lusió.

No sé ben bé perqué, potser per que els d’aquesta especie (els humans) han decidit inventar jocs per estar entretinguts, distrets davant l’evidència crua i simple. I s’han inventat la justicia, la amistat, la diversió i l’amor. Una mena de joc d’ecosistemes d’equivalencia…

L’amor equival a l’estança…I es disfressa la solitut.
L’amistat, es la clau, que distreu la desconfiança.
I el parany es el pany és la justicia, on equival, tal clau a tal porta… on el humà jugador, segons la distracció trïada, anomenada professió s’ha especialitzat en un tipus d’intervenció.

Avui hi veig clar per qué la natura es ferma: fitxa del joc.
Avui entenc la vostra por. Avui ja no pretenc saber qui heu estat i fins a quina mesura, va jugar la cabra amb el lleo o va sortir l’escorpi o ho va camuflar la lagarta.

Avui m’és igual, avui tinc la clau en l’ara.
No existeix el temps això ho sabem totes les especies animals, en la ignorància més absoluta. Sols els humans l’utilitzen, serà per les raons que siguin, I segur amb molta raó.

Ara tot és nou. No hi cap tirada més.

Ni amor ni justicia ni amistat ni parany ni engany ni sort.

Ara si trobo a la lleona, dolça i honesta treballadora per la vida. Seré en pau
Ara si jeuré amb la ferma i pacífica bou, romiant de vida i ordre. Seré en pau
I ara sorto del panell per no jugar més partides. Fins al finl on espero ser-hi en pau.


I que la sort acompanyi als jugadors...


(La partida ja ha estat jugada, i del cert no se saps qui ha guanyat i quí a perdut més, diu Olvido Garra, L'Oca)