Miro les ciatrius
que lluiré al sol aquests próxim estiu.... i
no sé si serà el temps o el sol que les van marcant.
Torna el bon temps i les fulles tornen de cara la vent... i
recordo quan vaig acompanyar a la pixketa a traspassar de niu les seves plantetes…
Mira: una Pardaleta maceta! Ens van cridar pel camí.
I és que aleshores, la pixketa anava a viure al niu del pixket, pardelet també.
Però no era encara el niu dels Pixkets. S'havia d'anidar....
Primer van venir les plantetes de la pixketa i ja ho va ser un poc més!.
Perqué és sabut..la de coses i cosetes que presenten els pardelets per a cercar parella!
I és que no poden viure sense aquests escaparats de lo bó lo millor de tot el que han cercat, aprés, donat.
Turons i muntanyes de sorpreses brillants,
records imprevists i rampoines que amb més nosa que servei,
més desidia que tristor s’han camuflat arreu dels llocs.
Perqué 4 ulls les veuen, molt més que dos que no les volen mirar, i així cal possar ordre.
S’han d’evitar confusión de quí es qué i qué es això, que no és nostre.
De les teves i les meves, s'ha de anar un pas més enllà per a fer les nostres.
Torna a florir sempre va bé...
i allà ara estàn cantant.
Oxigen, oxigen ...penso
com aprenent de dofí que necessita respirar de tant en tant.
I les plantetes, com tot allò que creix, son una bona font per respirar…
I amb tantíssim cotxe com hi ha!
Un dia us els presentaré als pixkets.
Intuireu si heu estat tortolets, quin estat de plaer ha de ser respirar
estimant i sent estimat.
Plantetes noves han nascut i crescut al niuet.
Fins s'han traslladat a un Avet aquets hivern.
I la pixketa alegre a aprés a cantar
entre les fulles d'una tulipa negre...
una tornada que fà
Qué em ve de gust acavar
d'arreglar el niuet
que és nostre ja.
L'alegria del cant del ocells mentre
Acarono les ciatrius de peixeta vulgaris
continua voltant i voltant
sense haver pogut compartir llar
ni alegries i ni cants
Cicatrius de
qué podre fer crèixer, qué hauré de cercar?
al inmens oceà de dubtes...
Peixeta vulgaris, aprenent de dofí,
a estudïar!.
PDT... Land, la tortuga neda al meu davant, i em recorda que,
els animal quan se senten en perill, amenaçats
maten les seves cries, i qué això es natural.
Que millor sol que mal acompanyat.
i és en aquell moment que endevino del cert
cicatriu lluent,
que el bicho-palo no va anar al concert!.
i continuem fent camí, nedant....
