Anémona

Després de tants mesos navegant en una mar de dubtes, d'akí capallà,
després de càlids dies assolejats i també d'unes quantes fosses abissals,
retrobo la meva imatge
mutada en anèmona
mig animal, mig vegetal.

El bitxo palo l'he donat per perdut a la jungla-ciutat.
Ha passat a ser una pressa més de la que no m'he pogut alimentar, la passió i l'institnt animal.
Una pèrdua d'energia que em condemna a la meva part vegetal, de passivitat, de manca de moviment i d'horitzó cap al que anar. I és que com a peixeta, necessito saber cap a quin port anar, i ara, com diria la Doris, em trobo
"cómo vaca sin cencerro".

La lleona amb la que he viscut aquests mesos ha decidit retornar amb el seu amor cranc, una mostra més d'aquelles estranyes parelles que dona la natura, Desitjo de tot cor que aquests cop s'hi poguin estar amb amor i confiança...

I es hora de desplegar els tentacles i deixar que passi el temps i corrin les aigues fins que em facin tremolar d' emoció davant de qualsevol altre animal...

I del rumor del mar
les xarxa on no sòc ben rebuda, ressons que em tilden de gossa assessina,
i resto imovil, al fons mari i deixo passar la corrent sense que m'arressegui a cap lloc.

Prop de les costes d'uruguay
on se senten unes veus que canten...